Amb Franco encara viu i abans que s’hi presentés la Guàrdia Civil armada amb metralletes, unes dones van pujar a un autobús i van obligar el conductor a portar-lo a l’últim carrer dels pisos de la muntanya. «I si m’hi nego?», els va dir l’home. «Aleshores, ja veurem què passa».Cinquanta anys més tar...
Amb Franco encara viu i abans que s’hi presentés la Guàrdia Civil armada amb metralletes, unes dones van pujar a un autobús i van obligar el conductor a portar-lo a l’últim carrer dels pisos de la muntanya. «I si m’hi nego?», els va dir l’home. «Aleshores, ja veurem què passa».
Cinquanta anys més tard, Odei A.-Etxearte, filla de militants de barri, busca les veïnes pioneres dels segrestos d’autobusos i aquell conductor. El passat de l’extraradi és un miratge: desapareix amb els veïns que han mort, es barreja i es confon en la memòria dels vius.
«Les segrestadores» relata la història de la brutal transformación d’un poble en una ciutat d’extraradi, i l’obstinada lluita dels seus veïns contra l’abandó i per la dignitat. Als blocs de pisos de la muntanya de Santa Coloma de Gramenet, la dignitat depenia del fet de tenir els serveis més essencials: transport, escola, mercat. Ni el franquisme, ni el postfranquisme, ni la democràcia els posarien les coses fàcils.
Les segrestadores, els capellans rojos i els militants proletaritzats van lluitar per una vida més justa. Etxearte lluita contra l’oblit de la seva causa. Amb una investigació apassionada i obsessiva, l’autora emprèn un viatge personal i històric que navega pels paranys de la memòria i travessa la joventut de dones i homes rebels, la vida clandestina i la pobresa del suburbi.
