Despertar, de Gaito Gazdánov

A diferència de les publicacions anteriors, la majoria traduccions d'obres originals en llengua àrab, l'editorial Karwan ens ofereix una novel·la de l'escriptor rus Gaito Gazdánov. "Despertar" està protagonitzada per Pierre Fauré, un comptable amb una vida aparentment anodina que es converteix, sense buscar-.ho, en un heroi anònim. És un cant a la bondat i al desinterès.

El boxeador polaco

Un avi polonès explica per primer cop la història secreta del número que porta tatuat a l'avantbraç. Un pianista serbi enyora la seva identitat perduda. Una hippie israeliana busca respostes i experiències al·lucinògenes a Antigua Guatemala. Un vell acadèmic reivindica la importància de l'humor. Tots ells, seduïts per alguna cosa que va més enllà de la raó, busquen la bellesa i l'efímer a través de la música, les històries,la poesia, l'erotisme, l'humor o el silenci, mentre un narrador, anomenat també Eduardo Halfon, comença a seguir el rastre de les petjades del seu personatge més enigmàtic: ell mateix.

COSSOS CELESTES

Aquesta novel·la, editada per Les Hores el mes d'octubre. és tan bona que no ens resignem a que passi inadvertida, tot i haver rebut el prestigiós premi Man Booker International 2019. Jokha Alharti teixeix una història, ambientada al sultanat d'Oman, on a través del retrat de molts personatges, ens mostra la difícil transició d'una societat rural tradicional a una altra d'urbana. Cal remarcar la bellíssima traducció de la Margarida Castells Criballes, plena de matisos i amb un domini inusual de les llengües àrab i catalana.

MAPOCHO/ Nona Fernández/ Minúscula

“Nací maldita. Desde la concha de mi madre hasta el cajón en el que ahora descanso. Me escupieron y fui a dar al fin del mundo, al sur de todo. Un gargajo estampado en este rincón que se cae del mapa. Ahora mi cuerpo flota sobre el oleaje del Mapocho, mi ataúd navega entre aguas sucias haciéndoles el quite a los neumáticos, a las ramas, avanza lentamente cruzando la ciudad completa.” Així comença aquesta magnífica novel·la, original de 2002, i ara editada per Minúscula després de petits retocs per part de l'autora. No volem dir res més, només que no us la podeu deixar perdre, pel seu contingut, dur, sense concessions, però també per la seva forma, amb un llenguatge dur, directe i alhora ple de bellesa i de mala bava.

Els relats de Boris Pahor són un al·legat contra el domini cultural i contra el feixisme i també una defensa de les minories. Natural de Trst (Trieste en italià), Pahor formava part de la comunitat eslovena d’aquesta ciutat de múltiples fronteres i identitats i que exemplifica, com poques, la convulsa història contemporània de centreeuropa. Pahor va patir la deportació als camps d’extermini nazis i la seva llengua i cultures foren fortament discriminades en la seva ciutat natal. Som davant una obra d'una gran qualitat literària i aquesta magnífica edició d’Edicions del Periscopi conté un pròleg inestimable de la Simona Skrabec.

La casa del padre, de Karmele Jaio

Ha estat un descobriment aquesta novel·la. Ens satisfà especialment perquè són escasses les autores en èuscar que són traduïdes al castellà o al català, Eider Rodríguez ja fou una grata sorpresa. “La casa del padre” fou publicada al País Basc l’any 2008 i ara ens arriba en l’edició de Destino. Relacions familiars, qüestions de gènere, problemes de parella i un llarg etzètera de temes, tractats amb delicadesa i profunditat. La traducció al castellà està feta per la pròpia autora

El olor del bosque

Hélène Gestern teixeix una història atrapant partint del llegat que Alix, una dona de 89 anys, deixa a Élisabeth Bathori, historiadora de la fotografia. Es tracta de la correspondència que un oncle seu, Alban de Willecot, va establir amb Anatole Massis, poeta famós, i amb Diane, una jove de la que estava enamorat, mentre lluitava a les trinxeres durant la primera guerra mundial. A partir d'aquí, Élisabeth fa una completa immersió en la vida d'aquests tres personatges, que s'intensifica davant la descoberta d'un diari en clau escrit per Diane i que donarà llum a moltes incògnites. Paral·lelament, intentarà refer la seva vida, després d'haver sofert una greu pèrdua. Som davant una novel·la monumental, a prop de 800 pàgines, amb una trama complexa, que obre moltes línies argumentals i és aquí on rau el seu indubtable interès.

Idaho

Som, sense cap mena de dubte, davant un dels llibres més importants de la represa. La Jenny, la June, la May i en Wade formen una família aparentment modèlica tot i que un dia calorós d'agost, mentre busquen llenya al bosc, es produeix un fet luctuós que farà que tot se'n vagi en orris. L'Emily Ruskovich ens ho narra sense delectar-se en detalls escabrosos, fent gala d'una finor extrema i amb un final d'una delicadesa fora mida.