Entre els quatre llibres que s’agrupen amb el nom col·lectiu d’"El Color" —el darrer dels quals és "Comèdia" (1960)— i "Els fets" (1974), aparegué el 1967 L’Evangeli segons un de tants, que connecta l’estètica farcida de referents religiosos de la primera etapa de Blai Bonet amb la consciència polít...
Entre els quatre llibres que s’agrupen amb el nom col·lectiu d’"El Color" —el darrer dels quals és "Comèdia" (1960)— i "Els fets" (1974), aparegué el 1967 L’Evangeli segons un de tants, que connecta l’estètica farcida de referents religiosos de la primera etapa de Blai Bonet amb la consciència política i social que ja es palesa obertament a partir d’Els fets. Es tracta d’un llibre lluminós, portador d’alguns dels poemes més coneguts de l’autor, com «Crist de Port-Royal», «Primavera pública» o «Maria Magdalena», que no és només, però, una recreació de passatges evangèlics coneguts: és, sobretot, la mirada de Blai Bonet sobre el seu món expressada a la manera dels evangelis. En definitiva, "L’Evangeli segons un de tants" és un llibre fonamental per a entendre l’evolució de l’estètica i l’ètica de Blai Bonet, i el receptacle de molts dels seus millors versos.
Blai Bonet (Santanyí, 1926 – Cala Figuera, 1997), poeta, novel·lista i crític d’art. Fill de família humil, va ingressar al seminari, però va haver d’interrompre els estudis eclesiàstics a causa de la tuberculosi. Bonet va escriure des del risc i la revelació, i la seva obra explora el cos, la fe, el desig, la malaltia i la paraula amb una intensitat extrema que trenca convencions formals i temàtiques. La seva obra poètica, amb títols com "El Color", "L’Evangeli segons un de tants", "El poder i la verdor" o "Nova York", n’és el centre i la manifestació més radical.
