Diuen que la memòria és una matèria fràgil que s’estova amb el pas del temps. Els noms de les persones s’humitegen i es desprenen de l’orla que pacientment hem anat component en el nostre cap; les dates es barregen, i els records, en general, comencen a anar a la seva. Tot allò que creiem immutable,...
Diuen que la memòria és una matèria fràgil que s’estova amb el pas del temps. Els noms de les persones s’humitegen i es desprenen de l’orla que pacientment hem anat component en el nostre cap; les dates es barregen, i els records, en general, comencen a anar a la seva. Tot allò que creiem immutable, amb el pas dels anys, es va convertint en una mena de pasterada, un batibull d’imatges i de conceptes que floten en un brou anomenat «oblit». Aquest llibre que teniu a les mans, el títol del qual us pot semblar a primera vista un parònim del cognom de l’autor, és en realitat un exercici de memòria i un recorregut pels diversos oficis que, en aquest cas, ha practicat –moltes vegades en paral·lel– al llarg de la seva vida: l’edició, les arts gràfiques, la fotografia i l’escriptura, tots ells indissociables d’altres records familiars, perquè tot, en el fons, està lligat. «Ara que els records comencen a inflamar-se –diu l’autor–, intentarem, si més no, salvar les flames».
