Divendres cuscús. Alger 1993 és una història amb detalls autobiogràfics del músic Yacine Belahcene que, en col·laboració amb el també músic Santi Eizaguirre –amb qui va compartir banda a Cheb Balowski–, i la dibuixant Cristina Bueno, construeixen la història d’una infància molt feliç, però no exempt...
Divendres cuscús. Alger 1993 és una història amb detalls autobiogràfics del músic Yacine Belahcene que, en col·laboració amb el també músic Santi Eizaguirre –amb qui va compartir banda a Cheb Balowski–, i la dibuixant Cristina Bueno, construeixen la història d’una infància molt feliç, però no exempta de moments colpidors.
Som a l’Àlger dels anys vuitanta i principis dels noranta. Cada divendres, l’Aziz va a casa l’àvia a menjar cuscús, on s’hi reuneix tota la família. La trobada és el fil conductor de la vida d’un infant, fill de mare catalana i pare algerià, que passa els dies amb una amic i una amiga, tots tres inseparables, jugant al barri de Ben Omar. Un divendres, però, l’Aziz prendrà el darrer cuscús amb la seva àvia. Per què?
