• TORNAR A LA LLANA

    MANUAL PER APRENDE A TRACTAR-LA, A TINTAR-LA I A TEIXIR-LA

    AGUILÀ, LAIA SIDILLA Ref. 9788412574777 Ver otros productos de la misma colección Ver otros productos del mismo autor
    La llana ha estat una de les primeres matèriesque els humans hem fet servir per abrigar-nosi per protegir-nos del fred de l’hivern. Aquestamatèria, procedent de l’esquila de diferents racesd’ovella, té unes qualitats apreciadíssimes:resisteix l’aigua i el foc i, un cop neta, permettota mena de tract...
    Dimensions: 210 x 150 x 11 cm Peso: 250 gr
    Per confirmar
    20,00 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-125747-7-7
    • FechaEdicion : 01/04/2023
    • AñoEdicion : 2023
    • Idioma : Catalán
    • Autores : AGUILÀ, LAIA
    • Ilustradores : ROMA, JUDIT
    • NumeroPaginas : 0
    • Coleccion : LA TALAIA
    • NumeroColeccion : 21
    La llana ha estat una de les primeres matèries
    que els humans hem fet servir per abrigar-nos
    i per protegir-nos del fred de l’hivern. Aquesta
    matèria, procedent de l’esquila de diferents races
    d’ovella, té unes qualitats apreciadíssimes:
    resisteix l’aigua i el foc i, un cop neta, permet
    tota mena de tractaments. La podem tintar
    amb herbes, plantes i minerals. La podem
    cardar i filar per fer-ne tota mena de peces de
    vestir i d’objectes utilitaris per a la llar, amb
    tècniques com la del ganxet o la de la mitja
    i n’obtindrem bufandes, barrets, escalfadors,
    flassades, mantellines, estores i mil coses més...
    També en podem fer feltre, i deixar volar la
    imaginació per fer-ne draps, estores, testos o
    qualsevol objecte que ens vingui de gust.
    La llana és un producte natural que, amb
    la industrialització, ha estat substituït per tota
    mena de productes sintètics que no tenen, ni
    de lluny, la seva qualitat. Amb Tornar a la llana
    la Laia Aguilà ens convida a entrar en un
    món ple de possibilitats a partir d’una matèria
    primera que cal revaloritzar, per posar també
    en valor la feina dels pastors, que són, al capdavall,
    els guardians d’un altre vell ofici que no
    volem veure desaparèixer.