En un moviment que no és lineal, sinó cíclic, la identitat es contorsiona en una dialèctica de canvis sense fi; cerca el seu centre i s’allunya de formes de dir —i de fer— imposades. Així, el subjecte esdevé un projecte que sempre es troba fent-se, en perpètua construcció.
En un moviment que no és lineal, sinó cíclic, la identitat es contorsiona en una dialèctica de canvis sense fi; cerca el seu centre i s’allunya de formes de dir —i de fer— imposades. Així, el subjecte esdevé un projecte que sempre es troba fent-se, en perpètua construcció.
