No arribava la nit ni se sentienels xiulets del tren o el brogitdel trànsit sovint ensordidor.Tot plegat feia por, malgrat que joen sabia el motiu: era la mancança,la terrible urpada que deixaves en marxar.Perquè tu no hi eres. Mai més, mai.No hi ets.No.«Isabel-Clara Simó no pertany a l’espècie dels...
No arribava la nit ni se sentien els xiulets del tren o el brogit del trànsit sovint ensordidor. Tot plegat feia por, malgrat que jo en sabia el motiu: era la mancança, la terrible urpada que deixaves en marxar. Perquè tu no hi eres. Mai més, mai. No hi ets. No.
«Isabel-Clara Simó no pertany a l’espècie dels que escriuen perquè no saben com viure [...] sinó a la dels esforçats que han tractat de convertir la vida en activitat més creativa i menys previsible» Xavier Bru de Sala
