En aquesta novel·la commovedora, James Baldwin narra la història d’amor de la Tish i en Fonny, dos joves afroamericans que han fet plans per casar-se i esperen un fill. Les seves vides, però, fan un gir inesperat quan en Fonny és acusat de violació i ha d’entrar a la presó. A partir d’aquest moment,...
En aquesta novel·la commovedora, James Baldwin narra la història d’amor de la Tish i en Fonny, dos joves afroamericans que han fet plans per casar-se i esperen un fill. Les seves vides, però, fan un gir inesperat quan en Fonny és acusat de violació i ha d’entrar a la presó. A partir d’aquest moment, la jove parella aprèn a viure l’amor d’una manera encara més pura, fent-lo transcendir per sobre de la ràbia i la desesperació, mentre les seves famílies emprenen una lluita aferrissada contra un sistema arbitrari i corrupte per alliberar el protagonista de la presó.
Una història tenyida del regust agredolç d’una cançó de blues en la qual Baldwin fa el retrat, ple d’una violència no sempre continguda, del Harlem dels anys setanta i de la societat capitalista americana, on el racisme, les desigualtats de classe i el masclisme campen arreu, però on l’afany de supervivència i la solidaritat floreixen al llarg de les experiències de dos personatges profundament conscients del que els ha tocat viure i sentir. Una novel·la que ens recorda a què ens hem d’aferrar quan la foscor ho inunda tot.
Nascut a Harlem el 1924, James Baldwin va començar a escriure durant els últims anys de les lleis de segregació racial als Estats Units. El seu corpus literari explora les implicacions psicològiques del racisme i el sentiment d’identitat. La seva primera novel·la, Go tell it on the mountain, es va publicar el 1953 i va rebre una acollida excel·lent per part de la crítica, i els seus reculls d’assaigs Notes of a native son i The fire next time van esdevenir best-sellers que el van convertir en una figura influent en els moviments a favor dels drets civils de les minories. Baldwin va passar gran part de la seva vida a França, on es va traslladar per escapar del racisme i l’homofòbia dels Estats Units. Va morir a Sant Pau de Vença l’any 1987.
