La Lívia és una jove traductora a qui no li agrada fer colla, i els homes els gasta com si fossin mistos: un clau i fora. En Marcel és un rellotger acabat de jubilar que funciona des de fa anys com un dels seus aparells: sembla la persona més previsible del món. Un dia qualsevol, la seva dona li diu...
La Lívia és una jove traductora a qui no li agrada fer colla, i els homes els gasta com si fossin mistos: un clau i fora. En Marcel és un rellotger acabat de jubilar que funciona des de fa anys com un dels seus aparells: sembla la persona més previsible del món. Un dia qualsevol, la seva dona li diu que ja en té prou, d’avorriment, que vol separar-se i anar per lliure. Un altre dia qualsevol, els dos companys de pis de la Lívia diuen que marxen, ella se’n va de festa a pescar algun home i aquest l’acaba forçant al lavabo. Tal com ha anat la cosa, està convençuda que no la creuran si ho denuncia. Tots dos fugiran al mateix poble, en Marcel a una torre familiar i la Lívia a un antic coniller, i allà s’enceta el joc del gat i la rata.
GEMMA SARDÀ (Barcelona, 1967) és lingüista, traductora i correctora. De la seva primera novel·la, La veu del Cyrano (Empúries), se’n va dir que presentava una prosa d’una naturalitat excepcional, amb una comicitat tràgica i una llengua acuradíssima, plena de registres. Ja va quedar finalista del premi de novel·la curta Just M. Casero, i amb Mudances ho va tornar a fer. La seva veu es degusta a glopades curtes, com el rom que beuen la Lívia i en Marcel.
