«Aquesta història del diari AVUI està escrita en primer persona del plural, amb el testimoni de qui escriu i de moltes altres persones que van treballar-hi, que el van dirigir o que hi van posar diners.També hi ha hores d?hemeroteca a Ca l?Ardiaca i la reinterpretació d?alguns dels papers vells que ...
«Aquesta història del diari AVUI està escrita en primer persona del plural, amb el testimoni de qui escriu i de moltes altres persones que van treballar-hi, que el van dirigir o que hi van posar diners.
També hi ha hores d?hemeroteca a Ca l?Ardiaca i la reinterpretació d?alguns dels papers vells que ha sabut guardar Montserrat Rius. Però el gruix és testimoni oral.
I com que està basat en la memòria i en les vivències de les persones, potser trobareu que és subjectiu. Massa apassionat. Doncs sí, i què?
Els periodistes fa segles que reflexionem sobre l?objectivitat i la subjectivitat i els seus límits, i encara no n?hem tret l?aigua clara. El cert és que he amagat el pudor sota la tartera del Pedraforca i he escrit el que m?ha semblat. Sense gaires autocensures. Ja n?he patit prou al llarg de la meva vida professional.» Maria Favà Compta
