• VENUS I ADONIS

    SHAKESPEARE, WILLIAM ARA LLIBRES Ref. 9788416154753 Ver otros productos de la misma colección Ver otros productos del mismo autor
    Per primera vegada traduit al català un dels poemes d'amor de William Shakespeare més celebrats. Temptació, desig, seducció... Quina és la naturalesa de l'amor? Shakespeare pren la paraula.Publicada per primera vegada l?any 1593 i escrita durant una època d?epidèmies de pesta que va obligar a tancar...
    Ancho: 160 cm Largo: 230 cm Peso: 250 gr
    Per confirmar
    16,90 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-16154-75-3
    • FechaEdicion : 01/05/2016
    • AñoEdicion : 2016
    • Idioma : Catalán
    • Autores : SHAKESPEARE, WILLIAM
    • Traductores : OLIVA I LLINÀS, SALVADOR
    • NumeroPaginas : 136
    • Coleccion : ARA CLÀSSICS
    Per primera vegada traduit al català un dels poemes d'amor de William Shakespeare més celebrats. Temptació, desig, seducció... Quina és la naturalesa de l'amor? Shakespeare pren la paraula.
    Publicada per primera vegada l?any 1593 i escrita durant una època d?epidèmies de pesta que va obligar a tancar els teatres de Londres, Venus i Adonis fou l?obra que més èxit va donar en vida a William Shakespeare. Escrita quan el poeta tenia vint-i-nou anys, recull el conjunt d?experiències d?un jove Shakespeare enamorat i narra, amb tota la sensualitat i l?erotisme que la ploma de l?autor és capaç, els intents de Venus, la deessa de l?amor, de seduir el jove i bellíssim Adonis. Per commemorar els quatre-cents anys de la mort de William Shakespeare, es publica per primera vegada en català, en edició bilingüe, el seu poema narratiu més lloat. Una traducció sublim a càrrec de Salvador Oliva que aconsegueix traslladar la meravella dels versos originals a un català viu i contemporani i que ens permet, com diu el mateix traductor, entrar en el món imaginatiu no tan sols del millor dramaturg de la història, sinó també del millor poeta líric i narratiu, que el pas del temps ha situat al centre del cànon.
    «Toca?m només els llavis amb els teus sublims llavis
    ?els meus són menys bonics, però igual de vermells.
    El bes serà ben teu, i serà també meu.
    Per què mires a terra? Per què no alces el cap?
    Contempla la bellesa que viu en els meus ulls;
    i, mirant-nos els ulls, fem que els llavis es besin.»