A la seva ressenya de Rapala, Francesc Parcerisas aconsellava: «obriu el llibre a l'atzar i sentireu com el corrent natural i treballat d'aquests versos se us endú». El mateix corrent transparent flueix ara a Una pedra sura, guanyador del premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat. A l'ombra d'una citació...
A la seva ressenya de Rapala, Francesc Parcerisas aconsellava: «obriu el llibre a l'atzar i sentireu com el corrent natural i treballat d'aquests versos se us endú». El mateix corrent transparent flueix ara a Una pedra sura, guanyador del premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat. A l'ombra d'una citació inicial de Charles Simic sobre l'aparent impossibilitat d'escriure poesia, l'autor hi aplega un seguit de versos que combinen lleugeresa i densitat, trànsit i permanència. I són sempre versos, com va escriure Manuel Castaño a El Periódico, «d'algú que estima i sap fer estimar la literatura».Jaume Subirana ha publicat els llibres de poemes Pel viure extrem (1984), Final de festa (1988, premi Carles Riba), El rastre de l'animal més lliure (1994), En altres coses (2002) i Rapala (2007). A més, ha traduït i adaptat poesia d'altres, ha preparat un grapat d'antologies i ha escrit també dos llibres de notes, Suomenlinna i Adrada. Des de 2003 manté el bloc Flux http://jaumesubirana.blogspot.com/).Per a més informació consulteu el video.No us perdeu el video de Josep Porcar, inspirat en el primer poema d'"Immersió"
