No arribava la nit ni se sentienels xiulets del tren o el brogitdel trànsit sovint ensordidor.Tot plegat feia por, malgrat que joen sabia el motiu: era la mancança,la terrible urpada que deixaves en marxar.Perquè tu no hi eres. Mai més, mai.No hi ets.No.«Isabel-Clara Simó no pertany a l’espècie dels...
