He escrit aquest llarg poema per exorcitzar l?enyor. La meva irrenunciable, però difícil, condició d?illòman menorquí m?ha duit a ser estranger pertot. Pessoa diu que la poesia és l?estat rítmic del pensament i he volgut compondre?l, com si fos un oratori, un rèquiem, amb el ritme del dodecasíl·lab ...
He escrit aquest llarg poema per exorcitzar l?enyor. La meva irrenunciable, però difícil, condició d?illòman menorquí m?ha duit a ser estranger pertot. Pessoa diu que la poesia és l?estat rítmic del pensament i he volgut compondre?l, com si fos un oratori, un rèquiem, amb el ritme del dodecasíl·lab i, per raons de numerologia, estructurar-lo en set parts. Holan em va ensenyar que «hi ha moments, i poden durar anys, en què a l?home no li queda sinó parlar amb si mateix», i com el meu mestre Spinoza, que polia lents, m?aïll a polir paraules per poder veure, a través d?elles, amb més claredat el món.
